Soledat i vellesa. Soledat no desitjada

Alguna vegada t’has imaginat com serà la teva vellesa? Estem tan centrats en el present que pensem que la vida serà sempre així, però res més lluny de la realitat. La vellesa és una etapa importantíssima a la vida de cada persona. De fet, una de les més boniques de totes.

En els últims anys, la societat s’ha adonat del problema de la soledat no desitjada, un fenomen que les persones viuen en base a la seva percepció sobre la falta de relacions i/o la insatisfacció per les que té. Això fa que una època tan bonica com la vellesa es transformi en la més llarga i solitària.

La soledat va molt més enllà de sentir-se sol o sola. La soledat té un impacte molt perjudicial sobre la salut de les persones i és una realitat que podria solucionar-se si tots posem de la nostra part. Els problemes de salut, que incrementen la vulnerabilitat, i la realitat socioeconòmica de cada persona poden derivar en aïllament social.
 

La soledat va més enllà de sentir-se sol o sola

I aquí és on entres tu i la teva ajuda. El teu suport pot canviar la vida d’una d’aquestes persones grans només dedicant-los dues hores a la setmana. Gràcies a la teva companyia, tracte humà i donant-los l’estima que tota persona mereix, veuen respectada la seva dignitat i intimitat, i valoren la seva pròpia vida. D’aquesta forma se senten integrades en societat i desapareix la seva soledat. 

Causes de la soledat no desitjada

En envellir, són diferents aspectes els que contribueixen a l’aparició del sentiment de soledat no desitjada.

• Pèrdua de la identitat. En una societat que dona molt valor a la posició laboral o l’estatus econòmic, la jubilació a vegades implica la pèrdua de valor social i és quan comença a notar-se la soledat.

• Pèrdua d’autonomia. La pèrdua d’autonomia física és sovint entesa com a pèrdua de l’autonomia total i de la capacitat de decisió sobre la resta d’aspectes de la vida, tot i que no hauria de ser així.

• Pèrdua de pertinença. Relacionada amb la falta d’espais perquè les persones grans participin en la societat i ho facin en igualtat d’oportunitats.

• Factors demogràfics. L’increment de l’esperança de vida i la falta d’oportunitats d’interacció intergeneracional més enllà del context familiar. 

• Factors culturals que afecten la soledat. Entre ells, l’edatisme i la discriminació per motiu d’edat.

• Factors econòmics. Malalties cròniques, problemes de mobilitat i altres situacions de deteriorament de la salut es poden veure agreujades per ajudes socials limitades.

Xifres i situació de la soledat

Existeixen tantes soledats com persones que la pateixen. Un fenomen complex, divers i plural sobre el qual disposem de poques dades i estudis.

• A Espanya, vora 2 milions de persones grans viuen soles, segons l’Enquesta Continua de Llars (2018) de l’Institut Nacional d’Estadística. D’aquestes, 850.000 tenen més de 80 anys i el 78% són dones. Segons l’estudi CIS-Imserso, 6 de cada 10 persones grans que viuen soles reconeixen sentir soledat.

• Més de 53.000 persones majors de 80 anys viuen soles a Aragó, representant les dones un 70% d’aquesta xifra. Programes com Barrios Amigos ajuden a fer front a aquesta realitat.

• Segons dades de l’IDESCAT, a Catalunya hi ha 780.500 persones vivint soles, un 42,5% de les quals tenen més de 65 anys. La soledat afecta més de 175.000 persones grans, arribant a xifres històriques a Barcelona, on un quart de la gent gran viu sola.

• Un informe de Madrid Salut del 2017 xifrava en 240.000 les persones que patien soledat no desitjada a la capital espanyola. Un risc major entre les dones, majors de 65 anys, persones de nacionalitat estrangera o que viuen soles.

• A la Comunitat Valenciana, més de 129.000 persones grans senten diversos graus de soledat no desitjada, tal com denuncia la campanya Vides Aïllades.

Edatisme

Sabies que la tercera causa de discriminació al món és l'edat?

Tenir una edat o una altra determinarà com et tractaran. La gent gran aquí surt perdent. Des del món comercial se li diu que les seves arrugues no són correctes i que s'ha d'aparentar ser més jove, des de cercles propers se les silencia en situacions en les quals tenen dret a opinar i decidir, hi ha una falsa creença que només es preocupen d'elles mateixes o se les tracta com nens i nenes. D'això se'n diu edatisme.

• Parlar amb diminutius a la gent gran és edatisme.
• Tapar les canes, tapar la naturalesa de l'edat, és edatisme.
• Utilitzar la paraula “vell/a” com un insult és edatisme.
• Donar per fet quines són les necessitats de la gent gran és edatisme.
• Treure importància a la tristesa de la gent gran és edatisme.
• Donar per fet que no entenen de què parlem és edatisme.
• Negar les capacitats d'aprenentatge de la gent gran és edatisme.
• Dir que "queixar-se es cosa de vells/es" és edatisme.
• Negar l'edat que tenim a mesura que ens anem fent grans és edatisme.

La vellesa és una etapa per explorar noves vivències, de dedicar-se temps a un mateix, moltes vegades per primera vegada, de crear nous vincles d'amistat mantenint els antics. És una etapa d'apoderament personal i de nous projectes. És una etapa d'il·lusió. No podem permetre que defineixin la vellesa com allò que no és.

Per això, des d'Amics de la Gent Gran treballem dia rere dia per donar el valor que mereix aquesta etapa de la vida.